Conferència d’Antoni Bassas. Periodista: "una veu i una mirada"
El passat dilluns 7 d’octubre va tenir lloc a la Facultat de Ciències de Comunicació l’acte inaugural de curs. El famós periodista Antoni Bassas va encapçalar-lo amb la seva magistral conferència Periodista: "una veu i una mirada”. Antoni Bassas ha treballat a la ràdio, a la televisió, ha estat corresponsal durant quatre anys als Estats Units i ha estat guardonat amb un premi ONDAS, entre d’altres mencions.
El degà de la facultat, Josep Maria Català, va encarregar-se d’iniciar l’acte. Repassà la trajectòria de Bassas i va qualificar-lo com a un periodista “polifacètic”. El periodista va saber en tot moment com embutxacar-se el seu públic. Va destacar tweets d’alguns dels assistents a l’acte, va bromejar i sobretot va aportar un aire calmat i proper.
Bassas definí la figura del periodista i destacà els aspectes més importants de la professió. Puntualitzà que un periodista és aquell que observa, captura i ensenya. Establí una comparació molt encertada: “un periodista ha de saber trobar el bolet (allò essencial), ha de saber mirar el que passa”.
Instaurà preguntes i consells essencials que tot periodista hauria de plantejar-se abans de posar-se a treballar: “Això per a qui és?”, “Això qui ho estarà veient o escoltant?”, “Amb quines paraules ho expressaré?, “Quina imatge ho farà més clar?”, “Ho puc dir més curt?” però sobretot plantejà la pregunta estrella, la clau: “Què estic intentant dir?”
Aconseguí, a més, enllaçar les dues paraules clau de la seva conferència: “el periodisme és una mirada projectada per algú que te veu pròpia, que vol dir que té un punt de vista i el sap explicar”. Utilitzà una frase d’Steve Jobs com a referent, la qual explicava que la diferenciació entre els emprenedors exitosos i no exitosos es basava en la “pura perseverança” i feu una conclusió no premeditada: “Jo crec que som essencialment el que fem”. S’afanyà també a subratllar que l’ofici del periodisme s’adquireix amb hores d’exercici i que el nostre futur no es pot preveure però que no per això ens hem de capficar ja que “Qui vol saber el final d’una història que acaba de començar?”
Establí comparacions amb Amèrica aportades des de la seva experiència –els americans tenen un domini del llenguatge superior al nostre, parlen millor en públic, assagen des de petits- i ho enllaçà amb una frase del difunt president Kennedy dels Estats Units amb la qual va pretendre conscienciar el públic sobre les necessitats del país: “No us pregunteu que pot fer el país per vosaltres, sinó què podeu fer vosaltres pel país”
Com a cloenda, Antoni Bassas va fer reflexionar els assistents sobre el valor de l’equivocació -“A ningú li agrada equivocar-se, però equivocar-se és una part essencial de la vida i de l’aprenentatge”- i aportà una última frase que il·lustrava la reflexió: “Si la teva samarreta no està bruta es que no has estat al partit.”
Ferran Sancho, el rector de la UAB, va encarregar-se de finalitzar del tot l’acte aportant-nos la seva opinió sobre Bassas i explicant-nos la seva condició de “periodista frustrat” amb passió.
*Fotografia: Antoni Bassas durant la conferència. Feta per: Cristina Costa Siles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada